
Fa cinc dies que vam arribar a aquest país i sembla que ja portem un mes... Ens han passat tantes coses, tot és tan nou que no sembla que ho hàgim pogut viure en tants pocs dies.
Ja queda lluny l'arribada (aquest diumenge passat) a l'aeroport després de fer una escala sopresa a Sao Paulo (vam tenir la temptació de baixar... però no) amb la Luciana esperant-nos i rebent-nos de la millor manera que es pot fer a Argentina: amb un asado a casa seva. I per combatre la calor d'estiu que està fent aquí... què millor que un banyet a la seva "pileta" (piscina)?
La resta de dies es poden resumir en: caminar, caminar, menjar, caminar, dormir, caminar i caminar. Hem descobert moltes zones d'aquesta enorme ciutat, que no s'acaba, la veritat! Plaza de Mayo, Calle Florida, Calle Corrientes, cementerio de la Recoleta, Palermo, la Boca, Retiro, Puerto Madero... I com que anem amb el xip de Barcelona (que més o menys pots anar a peu a pertot) doncs creiem que aquesta ciutat es pot recórrer a peu i (avui ho hem comptat) podem arribar a fer 10 km com si res! Bueno, com si res no, amb els peus plens de butllofes i acabant rebentades a les nits.
A més, Buenos Aires ens té preparades moltes sorpreses: porters d'edificis que tiren els trastos inventant-se vides, dones embarassades que fan suc de taronja durant hores i hores, companys de pis peculiars que no saben com s'utiliza una escombra i t'expliquen la vida amb un parell de cerveses, adndreses calamaros rossos que ens trobem a cada cantonada, turistes catalans que es creuen Miki Moto i ens fan fotos per commemorar el moment d'encontre amb altres catalanes... I moltes coses més que de segur ens aniran passant!
Pel que fa a l'idioma (que sé que és algu que a alguns els interessa en especial), la Sílvia parla amb una barreja de mexicà, castellà de cuïlles i argentí fals que poc a poc s'anirà polint, no patiu! I la Marién, que segueix con su castellano de Barcelona, va fer la primera patinada dient amb tota la bona fe del món: Necessito un cojín. Traduït en argentí: Necessito un polvo!
Diumenge comencem la nostra ruta cap al sud. Primera parada: Villa Gesel, poblet de platja que ens han dit que és ben maco. Ens veiem des d'allà....
Refantástico vuestro blog, boludas!!!
ResponderEliminarM'alegro molt d'aqusta iniciativa que espero mantingueu actualitzada. Em feu molta molta enveja, la veritat, però estic molt contenta per vosaltres, sé que ho necessitaveu i que aprendreu moltíssim!! Mil petons, i ja us troba a faltar!
Que bé, tot plegat!
ResponderEliminars'us "llegeix" contentes i felices!
us esperen deu mil aventures i segur que esteu més que preparades per viure-les!
endavant, doncs!
i aneu fent-nos enveja...!
una abraçada!
mete***
Vaya, jo també vull un coixí... jijiji
ResponderEliminarHola nenes...
ResponderEliminarSílvia, quants records... amb vosaltres estic revivint els meus viatges per centre amèrica!!
quan feu alguna aturada em truques que tinc ganes de sentir-te la veu
una abraçada desde Chiapas i a disfrutar cada moment,
anna
Hola papallones viatgeres!
ResponderEliminarm'encanta la idea del blog, ja us he agregat aquest blog en el meu littlesweetmonkey com a 'interessant' jeje.
Petons enormes i que vagi molt bé a la platja...marranes!!
BOLUDAAAAAAASSSSSSSSS!!!!
ResponderEliminarQue guai, quina enveja que em feu... jo us explicaria coses pero la veritat es que tot es monotonia i estudiar i mes estudiar... hi tornare per si no ho heu entes abans... QUINA ENVEJAAAAAAA""" jejeje
petons molt grossos...
P.D: ja tinc aquesta adreça a favoritas...MUAKAAA
Per cert!!! Soc la Liiiii!!!
ResponderEliminarus aniré seguint!
ResponderEliminarmaneleees!
ResponderEliminarquina enveja que feu!!!
m'alegro molt que estigueu així de contentes.
disfruteu molt i ojut, tingueu els ulls ben oberts no sigui cas que us passi pel costat el jove forner argentí amic del Nil (no recordo el seu nom, però sí que era clavat al Diego Luna) i el deixeu escapar sense fer-li un bon "mmm...ven con la mamitaaaa"! jajajajja
molts petons amores!
sóc la txE, no se com cazzo es pot posar el nom i prou...
Nenes!!!!!!!
ResponderEliminarQuina enveja que em feu...estiuet, assadets, banys d'escuma...i BARILOCHE!!! Ehhh, us queden mil historietes per viure, per gaudir i per saborejar...aprofiteu al màxim aquesta gran experiència...i si-us-plau: no deixeu d'escriure el blog, aniré seguint les vostres passes via internet...i mira que no em doni per fer la maleta i anar cap allà!!
Un petonet a les dues!
Ei sexis sexis...si emmoreniu tant de pressa no us podreu treure els argentinos de sobre! jaja. molt bé aquest viatget! vosaltres neu voltant i jo vaig fent manualitats (al costat del meu girasolet). Petons gegants!
ResponderEliminar