El Calafate - Perito Moreno

El dissabte vam arribar a El Calafate i de seguida vam veure l'ambient de festa que es respirava... I és que, hem pogut comprovar la floreta al cul que tenim: aquest finde coincidia just amb la festa del poble... I tot i existir pel turisme, té una festa molt popular on s'hi reuneix tota la joventut dels voltants.

Arribem al hostel que havíem reservat i.... no hi havia reserva! Ens vam jinyar una mica pq hi havia molta gent i ens van dir que tot estava molt ple, però just al costat del hostel n'hi havia un altre que li sobrava una llitera! I va resultar ser un home encantador que, tot i tenir el hostel una mica brutuiot, s'emocionava (aixecant els dits en senyal d'OK) cada cop que li explicàvem qualsevol cosa que havíem fet... Us podeu imaginar lo que ha donat de sí el gest!

Després ens vam trobar amb els nostres amics (els del cotxe de Puerto Madryn) i vam decidir fer el Perito Moreno amb ells en cotxe! O sigui que ens vam estalviar una altra vegada un pastón en excursions... Però l'amistat començava a ser cada cop més intensa i vam anar junts al concert d'aquella nit: “Versuit” en vivo y en directo! Llàstima del cansament, que ens va fer anar a dormir mitja hora després... A dormir amb camiseta d'estiu, pq tot i els pocs graus que feia a fora, a l'habitació del hostel s'hi estava com en un forn, on hi havia una gavatxa que parla en francès (clar) durant tota la nit....

A l'endemà a les 9 cap al Perito! A les 11 el vam visualitzar per primera vegada... La Marién nerviosa. La Sílvia plorant. I els Beibis (els nostres nous amics) enfadats per la pluja i fent-se fotos por doquier. Per poder veure l'enorme glaciar hi ha unes passarel·les que vas veient diferents alçades i diferents costats... Vam fer la bannda sud i ens vam frustrar bastant, no per les impressionants imatges i sons (el gel quan es trenca fa un soroll brutal, com un rugir d'animal que ressona per entre els picos de les muntanyes) sinó perquè no parava de ploure i ens vam ficar a la cafeteria.

Però la Marién tenia el pressentiment que sortiria el sol i gràcies a la paciència, a les 14h va parar de ploure i vam poder veure amb tranquil·litat tota la part nord. I el més important: vam veure uns “desprendiments” impressionants en vivo y en directo, mentre una cowboy grossota ens explicava la història del Perito.

A les 16h vam dirigir-nos a agafar un barco que fa un tour per la vessant sud. Però evidentment l'últim sortia a les 15.30h. I aquí vam corroborar la flor al cul que us dèiem abans... Hi havia un barco parat i li vam preguntar a l'home amb cara de pena si ja s'havien acabat els tours. Va dir que sí però que ell havia d'anar a recollir un grup que acabava de fer un trekking al peu del glaciar, que si volíem pugéssim... gratis!!!!! I au, tour per la vessant sud del Perito amb whisky (amb gel del Perito) i alfajor inclòs. Sense paraules.

La impressió que ens ha deixat el Perito... dos dies després encara no ens hem recuperat. La immensitat, els colors que canvien a mesura que la llum canvia, el so, els desprendiments... pots passar-te hores mirant-losense cansar-te.

Vam passar molta fred, ens vam mullar, ens vam cansar però evidentment ens va valer molt la pena. Sens dubte, una de les coses que més ens ha impressionat d'aquest viatge (que ja porta 3 setmanes!!! Llàstima que seguim sense poder posar fotos... esperem trobar un carregador aviat!!!)

Propera parada: El Chaltén.