Puerto Madryn

Després de sis hores més en un autocar i de que la Sílvia guanyés un preciós coixí de viatge en un improvisat bingo (allò que penses: que no em toqui, em fa vergonya...pues ala) Tot l'autocar l'aplaudint! Vam arribar a Puerto Madryn que havia de ser el lloc on veiessim els pingüins, les foques, les orques, etc. però tot i així la primera impressió no va ser massa bona. Un poble sense massa res, una platja amb vent i nens jugant a pilota a sobre nostra i unes excursions organitzades a la Península Valdés caríssimes i per a turistes en massa...

Havíem de fer alguna cosa, no estàvem disposades a pagar 70 euros per un dia d'excursió amb l'inserso! Finalment vam veure la llum en un asado de germanor que van organitzar al hostel la primera nit. L'asado ja us podeu imaginar com estava i aquí la hermana Sílvia, con su don de gentes, va començar una estreta relació amb una parella (ella madrilenya, ell italià i que es parlaven en anglès) que curiosament havien llogat un cotxe per anar a la Península Valdés al dia següent. Fet. “Ah, que casualidad, ¿Podemos venir con vosotros?”. I ja hi érem.

I allà va ser el primer contacte amb la fauna patagònica! Molt impressionant! Vam veure orques (es veu que feia un mes que no es veien) quan s'acosten a la costa a menjar les cries de llops marins (no vam veure cap atac eh?) Evidentment vam veure mils de llops marins (un animal amb el qual ja tenim una estreta relació), armadillos peludos (tendres i feos), pingüins que mentre dius: precioset! Què fas tu tan maco? Posen el cul en pompa i foten una cagarela que flipes, elefantes marinos, llamas, i hasta conills, vaques, cavalls i ovelles!!!

Ahir, seguint una mena d'esperit esportista que es veu que teníem ocult (i avui entem pq), vam decidir llogar unes bicis i fer un recorregut de 18 kilòmetres fins a una “loberia” (platja on es reuneixen els lobos marinos). Ens vam comprar unes gorres, vam fer entrepans, un litre d'aigua i au... Al cap de 4 kilòmetres la llengua ja ens penjava un pam, per tant, vam combinar la marxa amb bici en mano, amb alguns metres de pedaleig... això a l'anada, imagineu-vos la tornada!! Ara, al veritat és que va valer la pena, no tan pels llops marins (que ja els hem ben estudiat) sinó per una platja que hi havia una mica més enllà (3 km més) Es diu El cerro avanzado i el paissatge és brutal. Kilòmetres de platja sense ningú, sorra fosca, muntanyes rollo oeste americano, i llanura com El señor de los anillos. Impressionant.... Ara anem a la tornada. A la Sílvia li va venir un atac de cansament, d'aquells de ”Jo no puc més, no em penso moure d'aquí” Però poc a poc (caminant) vam arribar a una mena de museu de la ciència (cutre però perfecte per recuperar forces). I tornant cap al hostel, 10 hores després d'haver sortit, ens va venir a trobar l'home del Hostel que patia per nosaltres!! (Deixem uns pares a cada Hostel, sí.)

I per si no n'havíem tingut prou, a la nit festa! Ja era hora!jejeje

Avui marxem cap a Rio Gallegos, l'escala a Ushuaia, la ciutat més al sud del món!