Villa Gesell

Després de vuit hores de viatge en omnibus, ahir vam arribar a Villa Gesell, un poblet de la costa on els carrers s'anomenen amb números i només hi ha una avinguda asfaltada. La veritat, però és que és un poble típic de platja a l'istiu, rollo Salou o Platja d'Aro, ple de bars per guiris, colors i anuncis per tot arreu... però a la manera argentina.

Vam arribar mortes de gana, ens vam carregar els trastets (us prometem fotos de motxileres, jiji) i vam enganxar el primer colectivo (bus) que passava fins el centre del poble (que és l'avinguda asfaltada). Vam anar a l'oficina de turisme on ens van recomanar un hostel (alberg). Però nosaltres, que tenim un gran esperit de contradicció, vam voltar com boges, amb la cleca de sol i carregant com mules per a veure si trobàvem una cosa que ens fes més el pes. Finalment vam acabar allà on ens va dir la de l'oficina de turisme: la “comuna hippie” La Deseada.

És un alberg que el porta una família entranyable que a la que t'enganxen es desfoguen i carden unes pallisses que quedes estès a terra. Sabem tota la seva vida, les seves creences, els seus gustos musicals (fans d'en Serrat) i ens han aconsellat sobre el nostre viatge. Fantàstic.

Avui hem anat a la platja!!! Ens hem rostit una miqueta i després d'un bon asado (que ens ha costat 10 euros a les dues) i una dutxa ja estem a punt de fer el passeig de la tarda (com abuelitas, sí, però el nostre gintonic al xiringuitu de la platja no ens el treu ningú) i anar a moure una mica l'esqueletu...

I demà cap a Mar del Plata, que està a dues horetes d'aquí i, segons es diu a la nostra comuna hippie, és parada obligatòria.