24 de marzo. Día de la memoria por la verdad y la justicia

A 33 anys de l'esclat de la dictadura argentina que va deixar més de 30.000 detinguts i desapareguts, el país es mobilitza cada 24 de març per reclamar justícia.

Heu vist quin esperit reinvindicatiu que tenim? Avui fa dos mesos que vam arribar a l'Argentina i, després de la ruta, fa 3 setmanes que estem a Buenos Aires (just les setmanes que fa que tenim el blog oblidat...) Durant aquest temps a la capital hem trobat pis (un departamento precioset al barri de Palermo), hem estat malaltes dins d'ell una setmana (cagarrines interminables), hem buscat i trobat cursos varis (des de fotografia en el cine fins a tango, passant per teatre i documental)....

Dissabte passat va ser l'aniversari de la Sílvia i per fi, les cagarrines ens van deixar sortir de casa i celebrar-ho com cal (sempre pendents de tenir un lavabo a prop)... Vam fer un sopar amb uns amics viejos que vam fer a la ruta i vam poder fer un brindis i bufar espelmes! La sorpresa del dia va ser l'arribada d'un ram de roses vermelles de l'altra banda de l'oceà dirigit a “Silvina Artigas”, i els múltiples regals i sorpreses que li tenia preparades la Marién.

I per fi va arribar el moment de solidaritzar-se amb la causa argentina. Ahir, dia 24 de març, aquí és festa. S'organitzen manifestacions per la memòria històrica i en contra del genocidi que va ser la dictadura argentina. Nosaltres ens vam plantar en plena Plaza de Mayo i vam participar a a manifestació “cual argentinas de pura cepa”. Ens va sorprendre, però, que hi hagués tanta queixa al govern actual, i no només pel que fa a memòria històrica sinó més aviat pels problemes econòmics d'ara. Vam observar el panorama i vam decidir sumar-nos al Partido Obrero (que era el que hi havia més joves i perquè no dir-ho...guapos). Vam caminar amb ells i cantar amb ells himnes que de seguida ens vam aprendre:

Abajo los tarifazos, abajo la impunidad
con los Kirschner algo pides y rebaja salarial,
No queremos al gobierno ni a la sociedad rural
porque son todos del palo, son del palo patronal.
Vení a luchar, para que exista,
una argentina que es obrera y socialista.
Vení a luchar, porque esto vale,
pa' que la crisis la paguen las patronales.

En Argentina, se escucha un grito
contra el gobierno y los Ojeros?????????
No más despidos, control obrero,
y que la crisis la paguen ellos.

Ens podeu imaginar a les dos cantant motivades enmig de banderes taronges i vermelles...
Doncs la vam cagar, evidentment. Avui, hem buscat per internet què deien de la manifestació que havíem presenciat i... no deien res. Perquè la manifestació important, la de la memòria històrica organitzada per les madres, la que nosaltres volíem anar, havia sigut 4 hores abans que arribéssim a la Plaza de Mayo... I nosaltres convençudíssimes que ens estàvem manifestant per la memòria, i resulta que no, que ens manifestàvem en contra del govern (que també està bé)!!!!