El Bolsón

La nostra última parada del viatge va ser la més hippie i relaxada. Vam anar a parar a un hostel anomenat El Pueblito, que era una mena de comuna hippie. Tanqueu els ulls i imagineu un hippie a la vostra ment... sí, aquest és en Marcel, el noi que juntament amb el guapo Julian porten el hostel. La relació amb la gent del hostel va ser una mica ambigua: des d'una llagasta que ens matava amb la mirada (això ens passa amb moltes argentines, i encara no sabem pq....precisament no som altes, primes i estirades com elles) a unes bessones pringuis que ens havíem trobat en un caixer automàtic a El Calafate, passant per una vasca que no sabem si era tonta o s'ho feia i un israelí amb cara d'assassí en sèrie... Una mica de tot...

La principal activitat que teníem planejada, i de fet, el motiu d'haver anat a El Bolsón era la fira d'artesans del dissabte... Tot un mes reprimint l'esperitat consumista per no haver de carregar més del compte, es va alliberar aquell dia... Paradetes i paradetes amb objectes preciosets a preus que ni de conya trobes a Catalunya... Ens vam comprar unes sandàlies, collarets, braçalets, el nostre primer mate (gotet amb el qual es pren el mate), vam veure cervesa artesanal, i ens vam camuflar amb els hippiperroflàuticos que feien espectacles i es revolcaven per allà.

L'endemà, que havia de ser el dia d'excursió Araceli Segarra va ploure. Però això no ens va pas aturar. Ens vam enfundar els impermeables i vinga, cap a la cabeza del indio i pel camí difícil. I tan difícil que ens vam quedar a la meitat... Hi havia dos opcions, o escalar una roca llisa o nedar pel riu... Lu primer impossible i lu segon, amb la pluja i la rasca, mandra. Comptant, a més, que estaven enfangades fins el coll de les múltiples baixades “a cul” (aquelles en què la posicio cul a terra es percep com a més segura) i relliscades en el recorregut. Per tant, vam tornar al hostel i vam passar una agradable vetllada jugant al TEG (el joc de la peli Kamchatka).

I això va ser el que va donar de si El Bolsón. Un poble entranyable, que ens ha deixat amb moltes ganes de tornar-hi i muntar la nostre vida allà com a artesanes! Falta trobar una artesania adequada a nosaltres, no depilar-nos mai més, no dutxar-nos en 2 setmanes, fen-se un parell de rastes i listo!

Ara, des de Buenos Aires, tota aquesta aventura queda lluny... El proper dia, les fotos del palacete que hem trobat!!!