San Carlos de Bariloche

La següent parada en el nostre superviatge ha estat La Región de los Lagos. El hostel estava a San Carlos de Bariloche, capital argentina de l'esquí, evidentement no a l'estiu (a la ciutat no hi havia ni Déu), i des d'allà vam anar recorrennt part de la regió.

Després d'atabalar-nos amb les trescentes excursions que es podien fer vam decidir comprar (sí, no ens va quedar més remei) una excursió organitzada a San Martín de los Andes por Siete Lagos. I va estar prou bé. Vale, era una putada tenir només deu minuts a cada parada per fer fotos, però el guiagorditoambcamisasalmón que ens portava ens va explicar tota la historia de la regió. Si a això hi sumem tres iaietes (perfil madre de la Plaza de Mayo) que s'indignaven amb tot el que els espanyols havien fet en aquelles terres, que el paisatge era molt maco i que San Martin de los Andes és un poblet encantador, la valoració final és molt bona. Bé, ara estem pensant que la furgoneta es podria dir monxitravel: a part de les tres iaietes, el guiagorditoambcamisasalmón, i nosaltres, (espanyoles que haviem invadit les terres) teníem una porteña pija que en preguntar per un treking d'alt risc a la muntanya lu únic que se li va acudir preguntar va ser: se necesitará bolsa (sac) de dormir? I només ens demanava que li féssim fotos amb poses sexis. Una parella de quinquis amb ulleres de sol i malcarats que es morrejaven a cada lago. Una mare i dos filles lletges rematades que reien com hienes desbocades, prenien apunts i només preguntaven: qué río es este? I per últim un matrimoni de bocagrans, clavats, que semblaven germans, ella embarassada i amb certs problemes de pronunciació! En companyia d'aquesta gent vam passar el nostre primer dia!

Bariloche en general és un poblet acollidor, pijet, envoltat a una banda per un llac, el Nahuel Huapi, i a l'altra per una cadena de muntanyes, on hem vist les millors postes de sol. Perquè des del nostrre Hostel teníem unes vistes privilegiades. I va ser en aquest on ens van passar les coses més divertides i surrealistes... Primer de tot, perquè vam fer el nostre primer grupillu d'amics (els de l'excursió no compten clar). Érem: dos francesos, dos argentins del nort bastant primaris però adorables, una xina que va resultar ser tailandesa i que era la més argentina de tots (a qui anomenaven Mitsubishi), dos porteños treintañeros (un igual que l'Eduard Fernández, l'altre que en Santiago Fillol, pels que el coneixen) i els del hostel... Després de valorar-ho uns minuts, creiem que no és gaire adequat publicar aquesta informació aquí, però per qui s'hagi quedat amb les ganes, la pot demanar i exclusivament li cedirem....

La resta de dies van transcorre entre: excursió diürna i sopar nocturn al hostel amb els amiguets. Lago Gutiérrez amb cascada del Duende, Bosque de Arrayanes i circuito chico amb baño al lago Nahuel Huapi inclòs van ser les estupendes excursions. Val a dir, que el nostre esperit Araceli Segarra de El Chaltén va minvar i aquests recorreguts eren més aadequats a les nostres possibilitats. I a les nits una nit pollo a la francesa, un altra bifitos a la Santafetesa i una altra pollo a la tailandesa acompanyat de amanida mediterrània i crema catalana (feta per nosaltres, fatal).

L'última nit vam sortir de festa i vam seguir gaudint de la fauna nocturna argentina...
Bariloche ha estat la parada més llarga del nostre recorregut (6 nits) i encara ens han quedat moltes coses per fer que pintaven xules. Per tant, s'hi haurà de tornar...